“Debemos facilitar al ciudadano la tarea de hacer el reciclaje”

Gustavo Buesa és el president d’aquesta empresa dedicada a la recollida i el tractament de residus, amb una àrea que s’encarrega de la gestió municipal i una altra a la industrial. Aquests dies participen en el fòrum #wasteinprogress. L’empresa GBI Grup ofereix un servei de recollida de residus adaptat a la realitat de cada municipi, des del porta a porta a diversos pobles fins al centre de tractament de residus de Lloret, considerat de referència a Catalunya.

L’empresa GBI Grup ofereix un servei de recollida de residus adaptat a la realitat de cada municipi, des del porta a porta a diversos pobles fins al centre de tractament de residus de Lloret, considerat de referència a Catalunya.

Estem prou conscienciats sobre la necessitat del reciclatge?
Cada cop hi ha més conscienciació ciutadana. En aquest sentit, les exposicions que s’estan fent a la Fira ens permeten veure la comparativa amb altres ciutats del món. San Francisco ha estat molt interessant, ja que allà treballen amb tres fraccions en lloc de les cinc que tenim aquí. També s’estan mirant tot el tema de preus, el que paga el contribuent, que és una de les grans diferències. És una sort per a Girona haver organitzat aquí un Fòrum així.

Aquí es presenten els models de dotze ciutats d’arreu del món. Algun d’ells pot servir especialment com a referent a les comarques gironines?
El model de San Francisco està molt bé, perquè ells fan tres fraccions: una part que és reciclable i que està totalment automatitzada, una part que és per a compostar i una tercera que seria el rebuig, que e spot portar a dipòsit controlat o incineració. Així doncs, necessiten només tres contenidors, i això millora l’aspecte de la ciutat. A més, les noves tecnologies et faciliten i et fan més còmode el reciclatge.

I com és la realitat a les comarques gironines?
A les comarques de Girona hi ha poblacions més estables i altres que són més turístiques. En les turístiques tenim una major dificultat a l’hora de poder fer la recollida selectiva i conscienciar els visitants perquè entenguin quin és el model al qual volem arribar.

Com es pot aconseguir?
Es tracta de conscienciació i que tant els hotelers com els que lloguen els apartaments donin als visitants una sèrie d’informacions quan se’ls entrega la clau de l’apartament, explicant-los com funciona el servei de recollida selectiva al municipi.

Parla de conscienciació. Al final, però, la manera que la gent s’ho prengui seriosament és tocar-los la butxaca i gravar aquells que no reciclen?
Nosaltres considerem que s’ha de facilitar al ciutadà la tasca de fer el reciclatge. El que és important d’entrada és començar per les escoles. Si des d’educació infantil comencen a veure que reciclar és importantíssim, això arriba a casa i per tant els pares en prenen també consciència. Pel que fa el tema de sancionar, es pot fer, hi ha inspectors que poden controlar fins a quin grau estàs fent la recollida i aplicar-ho. Però hi ha una diferència, quan parlàvem de San Francisco, allà el rebut és de 35 dòlars al mes per família. Estem parlant de 470-500 dòlars anuals, quan aquí estem pràcticament a 130, 140 o fins a 200 euros l’any. Aquesta és la gran diferència a l’hora de pagar per un servei que no només inclou la recollida sinó també el tractament.

Gestionen la planta de tractament de residus de Lloret, que és pionera a les comarques gironines en el tractament biològic i mecànic dels residus. Com s’aconsegueix?
Estem molt contents, està funcionant molt bé. Va ser un esforç molt gran per part de l’Agència de Residus i de l’Ajuntament, i estem en un percentatge d’un 8% de tot el que entra que s’està ja reciclant. Ara estem fent també la planta de Pedret i Marzà, que entrarà en funcionament a mig termini, perquè al mes de maig s’acabarà ja l’obra. Després començarem a tractar ja també la matèria orgànica de tot l’Alt Empordà.

També treballen amb el sistema de recollida porta a porta. Com es pot fer que la gent venci les reticències?
S’ha de tenir molt en compte la configuració de la ciutat. Per exemple, a la comarca de la Segarra estem en un percentatge del 80% de material reciclat i fem el porta a porta, perquè urbanísticament ho permet. Si estàs parlant d’un altre tipus d’edificis, però, ho has de poder estudiar bé.

Quin és el seu paper a la Fira?
Donar-nos a conèixer i explicar una mica el que estem fent a Girona amb les diferents fraccions, que estem en una situació bastant modèlica per a Catalunya.

Els comentaris de «no serveix de reciclar perquè després tot ho barregen» han fet molt de mal?
Sí, però la veritat és que hi ha un control molt estricte i les coses es fan ben fetes. A més, a nosaltres ens interessa reciclar perquè al final és el nostre negoci. Hi ha un full de seguiment molt acurat del que entra i el que surt d’una planta.